TAMAZGHA

La lutte pour la langue catalane dans un état général de mobilisations

Masin — 2025-04-25T08:03:21Z

Le mercredi 23 avril 2025, Sant Jordi (la saint Georges) festivité nationale catalane pour la langue qui est en même temps le jour printanier de la culture et de l'amour (quand l'on se fait cadeau d'un livre et de la rose octroyée aux femmes – couple, mère, grand-mère ... –) est aussi toujours une date de revendication de la culture catalane. Le souvenir de la figure de Georges, le chevalier qui tue le dragon, monstre qui personnifie le mal (l'oppression historique) se manifeste par un éclat de joie dans les rues des Pays Catalans. Ce mercredi 23 avril, au moyen de grandes mobilisations, surtout à Barcelone et à Gérone, pour la langue catalane. Des milliers et des milliers de personnes ont envahi les rues des villes du pays en revendiquant l'objectif de rendre à la langue catalane la qualité de langue commune à toute la population, un but nécessaire pour en garantir la pérennité.

La société des Pays Catalans est entrée dans un état d'ébullition avant, même, l'arrivée du printemps : On a déjà informé dans ce site Tamazgha.fr à propos des manifestations féministes (La révolte féministe catalane) qui a mobilisé des milliers de femmes, et hommes solidaires, dans tout le pays, et tout de suite on a vécu des mobilisations très importantes dans le Pays de Valence en conséquence des terribles inondations , et dans toute la Catalogne en dénonçant la gestion catastrophique des trains de banlieue , dans les crises profondes du logement … situations qui nous ont montré l'extension d'une oppression de caractère colonial parce qu'elles sont accompagnées toujours par un mépris éhonté vis-à-vis des populations. La mobilisation de la Saint Georges en a été, donc, la plus proche.

Dans notre pays, les gens ont perçu dans tous les domaines qu'il faut se libérer du joug de type colonial et despotique que nous subissons afin de parvenir à un pays libre de parasites et géré par un système républicain, démocratique et égalitaire. C'est le seul chemin dans un monde dominé par un pouvoir despotique qu'on devra renverser.

Carles Castellanos.

A lire également 'en catalan) :
– Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua

Catalunya guanyarà !

Masin — 2017-09-27T16:50:22Z

Què hi ha de més normal que un poble pugui aspirar a la seva sobirania i a la seva independència ? Què hi ha de més evident que un poble pensi a reparar una injustícia històrica ? Què és més lícit que un poble recuperi per a la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat, el seu lloc legítim, arrabassat per un colonialisme pervers, per mitjà de la violència i amb vessament de sang ?

Això és el que Catalunya té la intenció de fer de manera pacífica. Els catalans, mitjançant les seves institucions escollides democràticament en un marc que les institucions espanyoles mateixes han creat, han decidit organitzar un referèndum democràtic, dins l'àmbit del dret internacional que garanteix als pobles el dret a l'autodeterminació.

Per arribar a aquest punt, els catalans han hagut de treballar durant dècades sota totes les lleis imposades i patint totes les polítiques discriminatòries que la monarquia espanyola ha establert per a afeblir i minoritzar els elements identitaris catalans, com ho fet també envers altres pobles, com el basc, el canari, el gallec etc.

I encara avui, l'Estat espanyol utilitza tota mena de subterfugis per a evitar l'organització d'una expressió democràtica que els catalans han preparat llargament amb determinació i perseverança.

I essent que el govern espanyol declarant il·legal el referèndum no ha aconseguit el seu objectiu, les autoritats espanyoles, a les envistes de la data de l'1 d'octubre, han estat preses pel pànic i han perdut tota raó en la seva actuació, procedint a pràctiques del passat que semblaven ja oblidades a Europa. Tot porta a creure que l'estat espanyol ha caigut en la temptació de retornar al franquisme.
L'ús de la força per a impedir un procés democràtic és de fet terrorisme d'estat i dictadura pura i dura. Procedint d'aquesta manera, tot enviant nombroses forces policíaques i militars a Catalunya, l'Estat espanyol assumeix una responsabilitat molt greu que probablement tindrà conseqüències molt serioses. I ell en serà l'únic responsable.

L'Estat espanyol es troba en flagrant delicte per haver violat els principis fonamentals de la democràcia ! I ha qüestionat fins i tot les bases del dret internacional.
Estem convençuts que el poble català sabrà afrontar aquesta situació i que anirà fins al final en el seu objectiu, sense caure en el parany de les provocacions d'un estat espanyol en crisi i que no fa altra cosa que embrutír la seva història amb la seva actitud.

Tamazgha, en nom propi i de tots els amazics que s'identifiquen amb les seves posicions, s'alça al costat del poble català i l'anima a portar a terme el referèndum d'autodeterminació, un dret garantit pels organismes internacionals.
És per això que defensem enèrgicament i amb entusiasme que la majoria del poble català es pugui expressar lliurement a favor de la independència.

I denunciem, alhora, l'actitud autoritària i agressiva de l'Estat espanyol, que utilitza la força per a fer emmudir la llibertat. Fem una crida a la comunitat internacional, i en particular a la comunitat europea, perquè cridi a l'ordre aquest Estat que, amb la seva actitud, amenaça la pau a Europa.

Finalment, fem una crida a tots els amazics que viuen a Catalunya perquè vagin massivament als col·legis electorals a dir : Sí a la independència de Catalunya !

Visca Catalunya lliure i independent.

Tamazgha,
París, 24 de setembre de 2017

Decargar la declaración en pdf=

Combatre les causes del fanatisme islamista. Per un entorn de pau a la mediterrània

Masin — 2017-09-17T12:44:18Z

La urgència del moment polític actual m'hauria de portar a abordar, aquests dies, un cop més la qüestió immediata del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya. Però els atemptats del passat 17 d'agost em van posar tants d'interrogants que no m'he pogut escapar de fer un esforç intens de reflexió i de lectura que intentaré de resumir en aquest article. La meva convicció és que, en les qüestions relacionades amb aquests atacs, ens estem jugant no sols la possibilitat de tenir un futur més o menys tranquil i segur, sinó que ens hi juguem una qüestió més general i preocupant que és la possibilitat de poder tenir un entorn de pau duradora a tota l'àrea veïna de la Mediterrània.

I, en aquest sentit, podem dir que els catalans, el conjunt del poble català, desitgem la pau al món. Però el que necessitem sobretot és crear les condicions perquè la pau domini a la Mediterrània. Les experiències recents dels atemptats a Barcelona i a Cambrils ens ho han fet veure d'una manera imperiosa. La política internacional de la República catalana ha d'ajudar a avançar en aquesta direcció.

Per a fer passes endavant en aquesta qüestió cal un esforç per a anar al fons de les coses. Sabem que les causes són múltiples i importants, i per això les hem d'abordar de cara. Amb l'objectiu de contribuir a aquesta clarificació necessària avanço les anàlisis i propostes d'aquest article que tractaré seguint l'esquema següent :

1) La causa, dinamitzadora de fons, dels atemptats i del clima d'agressió terrorista
2) La línia de fanatització en el sistema d'execució de les agressions
3) Sobre els executors de les accions : el marc social i ideològic que n'afavoreix la captació
4) La situació internacional : el marc polític i ideològic que dificulta la pau a la Mediterrània
5) Conclusions. Suggeriments de mesures a aplicar

1) La causa, dinamitzadora de fons, dels atemptats i del clima d'agressió terrorista

Existeix un consens força ampli sobre quina és la causa última que dinamitza aquesta mena d'atemptats. N'exposo un testimoni concret força clar : Tal com escriu Xavier Díez a l'article recent Prou ingenuïtat “no és cap secret que els règims feudals de la península aràbiga siguin al darrere d'aquests grups i grupuscles que ens han atacat i que conspiren contra nosaltres. Principalment l'Aràbia Saudita i Qatar són al darrere del finançament i la ideologia que alimenta el ressentiment dels suburbis i el supremacisme islamista (amb un esperit Nietzscheà que recorda el falangisme)”. Per això jo mateix he proposat (a l'article Ideologies i pràctiques reaccionàries i idealistes a la societat d'avui) que aquesta posició política hauria de ser anomenada amb propietat islamofeixisme o feixisme islamista pel seu menyspreu dels drets humans i de la vida de les persones.

Díez també tracta dels somnis geoestratègics de les sectes més fanàtiques que governen l'Aràbia saudita i Qatar, en el sentit de les seves aspiracions a tornar a estendre el califat arreu del món aspirant a controlar el territori que l'Islam havia sotmès a l'edat mitjana. L'expansionisme és una tradició ja antiga que va ser seguida pels turcs otomans fidels al mateix principi d'expansió imperial i capteniment antiil·lustrat.
Aquest mateix autor adverteix del fet que “les teocràcies del Golf disposen d'una arma molt poderosa : els diners procedents de l'economia extractiva del petroli. A partir de la seva immillorable liquiditat, han anat adquirint propietats, negocis i fons d'inversió que permeten guanyar influència i comprar voluntats. En el cas espanyol, la indecent relació personal dels Saüd amb els Borbó ha contribuït a reforçar diplomàticament uns poders que han fet dels seus estats un règim del terror que tracten d'expandir”. Les concomitàncies amb els Estats occidentals són evidents i les hem de tenir en compte a l'hora d'escollir la millor manera d'aconseguir en aquest cas, “matar la ràbia” (ja ho sabeu : “morta la ràbia, mort el verí”).
I Díez conclou el seu article amb aquests mots que no he sabut millorar : “El que resulta insofrible és mantenir-se en un estat d'ingenuïtat. Difícilment atemptats com el de Barcelona, o tants d'altres, s'organitzen per generació espontània. Els elements ideològics del gihadisme tenen un punt de sofisticació a l'alçada de la seva capacitat comunicativa. Més enllà dels borinots manipulats, hi ha grups poderosos que tenen objectius clars, i que compten amb el suport de les nostres mancances en l'anàlisi de la realitat. Difícilment podrem combatre joves i adolescents fanatitzats que volen fer pagar el seu ressentiment amb una violència nihilista ; tanmateix estem en condicions de fer mal als seus patrocinadors i instigadors. També som en condicions d'exigir responsabilitats a aquells que, des de les institucions de l'estat o l'economia del nostre país actuen com a agents seus. Si realment no tenim por, no ens ha de fer por tornar-nos-hi contra els veritables responsables”.
Desenvoluparem les conseqüències d'aquestes anàlisis a l'apartat de conclusions.

2) La línia de fanatització en el sistema d'execució de les agressions

Un altre aspecte que s'ha fet evident en l'anàlisi de l'execució de les agressions ha estat el sistema concret de fanatització dels executors. La perplexitat de les persones pròximes a aquests executors posa en evidència un procés intens de fanatització que en aquest cas ha remarcat l'acció del conegut imam de Ripoll. Els procediments de fanatització són prou coneguts en els processos estudiats sobre el funcionament de les sectes i les dificultats de poder-se sostreure a la seva influència. No hi aprofundirem, en aquest aspecte. Considerem més important insistir en dos aspectes que ens semblen fonamentals en el cas que estudiem : el procés de promoció de l'islamofeixisme ; i una base ideològica de la pràctica obscurantista de l'islam, al llarg de les darreres dècades, en l'entorn mediterrani.

Tal com ho hem exposat a l'apartat precedent els processos de fanatització que s'han estès al llarg de les darreres dècades entre la població de tradició musulmana dins l'àrea mediterrània són el resultat d'operacions induïdes pels règims reaccionaris del Golf, concretament per l'Aràbia saudita i Qatar i el seu entorn. Des de les darreres dècades del segle passat, aquestes dictadures no han parat de promoure el fanatisme entre la població de tradició musulmana, finançant imams i mesquites, i finalment donant suport de tota mena al terrorisme islamofeixista. Concretament la influència d'aquestes dictadures fonamentalistes ha ajudat a estendre, a Algèria i al Marroc, les formes més reaccionàries de concebre la religió musulmana i han fet recular els inicis de laïcització d'aquestes societats que estava tenint lloc sobretot a partir dels anys 60 del segle passat.

La implicació de les potències occidentals (França, Gran Bretanya, Estats Units d'Amèrica etc.) en aquest procés de retrocés de la laïcitat hi ha estat evident, no sols tancant els ulls davant les actuacions ben conegudes dels règims reaccionaris del Golf, sinó també donant cobertura ideològica i militar a atacs contra els règims laics antiimperialistes que existien en l'entorn Mediterrani a Líbia, Síria, Irac etc. tot promovent moviments encapçalats per tropes fonamentalistes. Tal com s'ha pogut comprovar després de les mal anomenades “revolucions àrabs” aquests règims no han estat substituïts per sistemes democràtics sinó per situacions de caos que han ajudat a establir formes diverses de saqueig dels recursos. Només a Tunísia es pot dir que la revolta social ha pres una orientació democràtica.

L'extensió dins les societats ds tradició musulmana, al país d'origen i als llocs d'emigració, d'unes pràctiques religioses musulmanes de caire obscurantista ha afavorit, de manera general, l'establiment de comunitats deslligades de la vida cívica i articulades al voltant dels imams i immergides en funcionaments gregaris que afavoreixen, en darrera instància, l'extensió de les ideologies fanatitzadores.
En aquest punt cal deixar ben clar que, al Principat de Catalunya, no s'ha actuat de manera adequada per a evitar aquests marcs ideològics de fanatització tot i els advertiments que s'havien estat fent des de fa ben bé tres dècades. Des del moviment amazic (o berber) s'ha estat advertint que era un error reduir els contactes amb la comunitat d'origen marroquí (majoritàriament amaziga) a les relacions oficials amb la monarquia marroquina i amb els imams, tot deixant de banda els moviments d'inspiració democràtica i laica com el moviment amazic. Aquest suport moral que han rebut els imams de part de les autoritats catalanes ha permès la creació de comunitats tancades sota el control d'aquests líders religiosos, un fet que ha tingut una repercussió molt important en la pressió que reben totes les persones d'origen marroquí a seguir les pràctiques religioses o pseudo-religioses dictades pels imams, molts dels quals, com sabem prou, són finançats pels règims dictatorials del Golf. Cal ser conscients també que hi ha xarxes ben establertes i finançades (també al nostre país) que, amagades darrere una pretesa acció de caritat, es converteixen en propagadors de la ideologia fanatitzadora.

Des de les nostres posicions contràries a l'imperialisme hem d'ajudar a crear unes condicions noves al nostre país i als països mediterranis que permetin estroncar aquests processos creixents de fanatització. Una tasca que també hauran de fer paral·lelament al Marroc, a Algèria, a Tunísia etc., per parlar d'àmbits estatals pròxims on ja hi ha persones i moviments que treballen en aquest sentit.

3) Sobre els executors de les accions : el marc social i ideològic que n'afavoreix la captació

S'ha escrit força sobre els criminals joves que han perpetrat els atemptats, però molt sovint des del sentimentalisme. Qualsevol anàlisi dels fets no hauria de permetre eximir aquestes persones de la seva greu responsabilitat, si no es vol incórrer en una burla barroera de les víctimes. El fet que aquests executors hagin estat induïts per un procés prolongat d'adoctrinament i un procés accelerat de reclutament, ensinistrament i fanatització no els eximeix de cap bri de responsabilitat criminal.

Anant més enllà d'aquests individus concrets i generalitzant, amb l'objectiu d'evitar la repetició dels crims, podem mirar d'entendre alguns aspectes d'aquests comportaments. Sembla que és un error situar únicament en l'exclusió social aquestes conductes, sinó que més aviat s'haurien de poder enfocar com l'expressió d'un desig de notorietat i “transcendència” que rau en tota persona jove immergida en un món on la grisor és el to predominant. Tanmateix, si bé tota persona jove pot ser moguda a una revolta justa contra les perspectives escasses que ofereix el món actual, la resposta social -justa i racional-, és la lluita per a superar aquestes perspectives ; triar la via de les matances indiscriminades en nom d'un fanatisme religiós respon a un aprofitament d'aquestes inquietuds en benefici d'interessos polítics i ideològics inconfessables.

Alguna gent ha considerat aquests nois assassins com unes víctimes més dels fets. No és la meva opinió. Crec que els autors de matances indiscriminades no es mereixen ni tan sols el benefici del dubte moral perquè han travessat la ratlla del que és simplement humà. Hitler i els nazis també havien nascut com a persones però van morir i desaparèixer com a plenament deshumanitzats.

És probable que segons alguna llei divina (d'aquests déus que sabem tan inhumans i cruels) vulgui exalçar aquests criminals. Però per això mateix és un criteri sense valor a escala humana ; és un criteri deshumanitzat. Qui escull la via de la deshumanització (i aquí hi hem d'incloure també evidentment els autors de matances monstruoses a causa de bombardeigs i genocidis) només mereix la memòria col·lectiva de reprovació en una mena de galeria dels horrors que ens ha de recordar de manera permanent els errors i els horrors que hem d'evitar. Evitar-ho com a bé suprem per damunt del qual no hi val cap déu, ni hi domina cap tirà.

Aquesta voluntat humanitzadora s'ha d'estendre també al tractament dels protocols de seguretat ; així, el procés de deshumanització que hem denunciat en els criminals no hauria de generar la confusió entre la necessària reducció dels autors dels atemptats, amb una aplicació sistemàtica de l'execució sumaríssima en el moment de la detenció, una pràctica que si s'estableix com a mètode seria una violació de l'esperit universal de protecció de les garanties de les persones davant la llei, un procediment que des de temps immemorials sempre ha presidit la vida civil catalana. La prevenció de seguretat no hauria de portar tampoc a transmetre psicosis de confidents entre la població, una pràctica que pot portar a l'extensió de la desconfiança com a sistema. Cal vigilar les causes socials i ideològiques i els canals inductors ; i no pas posar en situació de dubte permanent i de recel una persona, tan sols en funció d'atribuir-li una tradició cultural determinada. Per la nostra situació estratègica i per les nostres possibilitats de futur, nosaltres com a poble estem obligats a fer les coses de la millor manera possible.

4) La situació internacional : el marc polític i ideològic que dificulta la pau a la Mediterrània

Per tot el que hem comentat, és un error d'ingenuïtat atribuir la “culpa” dels atemptats només a les agressions imperialistes occidentals perquè es tracta d'una acció més complexa. Tal com hem descrit a l'article esmentat (Ideologies i pràctiques reaccionàries i idealistes a la societat d'avui) les agressions imperialistes existeixen però és la combinació perversa de les agressions imperialistes amb el manteniment d'una reserva de fanatisme dins els països de tradició musulmana, el que converteix aquesta situació de confrontació en crònica. Tal com ha denunciat el professor d'origen algerià Salem Chaker en les seves consideracions publicades recentment “Els estats àrabs i musulmans la principal font d'islamisme radical” : “la principal causa de l'islamisme radical són els Estats àrabs i musulmans amb els quals [els estats occidentals] mantenen unes relacions immillorables, des de l'Aràbia saudita al Marroc, passant per Egipte i Algèria. Tots els sistemes educatius d'aquests països, tots els seus aparells ideològics destil·len, des de fa desenes d'anys, xenofòbia, l'odi a l'Altre i a Occident, juntament amb la idea d'una suposada superioritat moral de l'islam i de la civilització araboislàmica. Mentre que no es vulgui reconèixer la naturalesa profunda –feixistitzant i racista- de tots els Estats àrabs (amb ben poques excepcions, com potser Tunísia i el Líban, en prou mala situació avui …), ens equivocarem sobre les veritables arrels del flagell terrorista islamista, que no farà més que perdurar perquè és alimentat de manera permanent pels (i en els) països arabomusulmans”.

Cal denunciar la penetració de la ideologia araboislàmica al nostre país. En tenim repercussions a casa nostra, que s'han posat en evidència en les mobilitzacions de solidaritat amb Palestina, per exemple, on es crida de manera invariable el “crit de guerra” de l'islamofeixisme : “al·lahu àkbar”. Davant d'aquesta situació, la solució no és aliar-nos amb l'islam, com pretenen alguns, per tal d'evitar una mal anomenada islamofòbia, una denominació enganyosa que no fa altra cosa que ofegar l'expansió del laïcisme dins els països de tradició musulmana. La solució és trencar aquesta aliança perversa que beneficia l'endarreriment i l'espoliació de nacions senceres mentre manté intactes les bases de l'agressió imperialista.

Cal combatre els brots de racisme i de prejudicis contra la població originària de països de tradició musulmana, però per això no ens hem de convertir en impulsors de l'islam i de totes les seves creences i supersticions, unes creences i supersticions que en aquests moments juguen un paper negatiu dins la nostra societat i arreu del món mentre coadjuven a alimentar els negocis de la guerra.

5) Conclusions. Suggeriments de mesures a aplicar

A. Ajudar a destruir les dictadures del golf
Ens hauríem de comprometre fermament a combatre la influència dels Estats islamistes (especialment Aràbia saudita, Qatar ...). Realment ens han declarat la guerra i nosaltres els hem de tractar en conseqüència, treballant sense repòs per l'afebliment fins a la destrucció d'aquestes dictadures teocràtiques. De manera general hem de combatre la seva influència ideològica, política i econòmica. Hem de fer un boicot actiu a la política i a l'economia d'aquests Estats. Hem d'arribar a produir restriccions efectives per al finançament d'aquesta procedència (que no l'hem de permetre ni tan sols en els clubs de futbol i les mesquites). Hem d'ajudar incansablement a l'alliberament del poble i de les minories dins els estats àraboislamistes i a l'extensió permanent de la laïcitat.

El professor Xavier Díez anima, en el seu article, a “revelar tots els secrets i possibles conspiracions i concomitàncies entre les elits occidentals i les petromonarquies. Vull recordar que mentre amb l'11-S els Estats Units van tancar tot l'espai aeri, es va permetre fugir a tota la família de Bin Laden que residia al país. No voldria ser malpensat ; tanmateix les darreres visites de la monarquia borbònica a Riad fa de mal sospitar.

Tot plegat implica que és necessari trencar relacions diplomàtiques amb ambdós països i establir sancions que impliquin congelació de béns, prohibició d'entrada als membres de les famílies reials, o expulsió de tots aquells imams que es comprovi que han estat finançats pel wahhabisme. Tanmateix, la cosa hauria d'anar més enllà. Tenint en compte que els milers de milions de dòlars de les elits extractives del Golf tracten de guanyar respectabilitat a còpia de comprar coses, especialment clubs de futbol, emissores, fundacions, cal fer un boicot actiu”

(...) Crec necessari que els equips que encara no han estat colonitzats pels petrodòlars es neguessin a jugar a qui ha fet diners de manera poc transparent en estats on els drets humans són una anècdota, i on el terrorisme islamista funciona com a una eina de diplomàcia agressiva més”.
Tal com ho hem exposat més amunt, el fons de la qüestió és la que hem descrit com a “aliança perversa” entre les dictadures del Golf i les potències occidentals interessades a establir àrees de submissió i d'inestabilitat al Pròxim Orient, uns interessos que es reflecteixen en una idea geopolítica consistent a assignar unes determinades zones sota el control d'ideologies conservadores inspirades en la religió musulmana. Cal entendre, doncs, que les denominacions occidentals envers aquestes realitats no tendeixen a afavorir els avanços del laïcisme sinó tot el contrari. La suposada tolerància envers l'islam respon més aviat a la idea de reservar unes determinades àrees estratègiques a l'influx conservador de la religió musulmana que no pas a un principi de respecte interreligiós, com es voldria justificar. Ja hem comentat com el terme islamofòbia és contrari a la propagació necessària de la laïcitat. Afegirem també que els eufemismes ISIS o DAEIX (utilitzats en lloc del terme originari d'Estat Islàmic) no tenen altra funció pràctica que preservar el manteniment geopolític de l'islam en algunes àrees, com a instrument ideològic “aliat”.

En aquesta “trama perversa” caldrà tenir present encara la utilització que poden fer alguns Estats i el seus serveis d'intel·ligència, de les possibilitats dels atemptats (amb infiltracions i obstrucció de la informació etc.) com a instruments per a combatre les mobilitzacions populars. La manipulació que ha fet l'Estat espanyol dels atemptats recents a Catalunya ens ha de vacunar contra aquesta possibilitat tot treballant per un sistema integrat d'informació i de seguretat nacional que ens pugui protegir contra les eventualitats d'un sistema capitalista que, en el seu estat actual de crisi ideològica i geopolítica, és “capaç de tot” per a mantenir la seva dominació a escala global.
És evident que l'objectiu en un primer terme no pot ser destruir el conjunt d'aquesta “aliança perversa” entre occident i l'islamofeixisme, però sí que podem posar en evidència les estratègies enganyoses damunt les quals se sosté i combatre frontalment l'extensió de la influència ideològica, econòmica i política d'Aràbia saudita, Qatar i altres. Ajudar a fer caure una de les parts d'aquesta aliança perversa ja serà un objectiu important en aquest cas i en aquest moment.

El rebuig frontal a les dictadures del Golf, a la seva influència econòmica, social i ideològica (contra els seus negocis, contra les seves maniobres expansives, contra els seus mitjans de comunicació i d'adoctrinament i de propaganda d'una ideologia araboislamista etc.) s'ha d'adreçar de manera especial contra els seus agents que operen sota disfresses religioses o altres : aquells imams, aquelles mesquites i associacions “caritatives”, aquells mitjans de comunicació etc., que teixeixen la xarxa de la seva expansió per mitjà de la utilització descarada de cabassos de petrodòlars tacats de sang. Cal rebutjar imams, mesquites, mitjans de comunicació i associacions de tota mena que estiguin embolicades en aquesta conxorxa internacional. Tancar els ulls a aquesta realitat és sabotejar la possibilitat d'aconseguir una pau duradora al nostre país i en l'entorn mediterrani.

B. Defensar la laïcitat
Ja hem comentat com és d'equivocat per a nosaltres, com a persones defensores d'una societat laica, ser utilitzats com a impulsors inconscients de l'islam ; la nostra perspectiva ha de ser una altra. El nostres fonaments han de ser la defensa de la igualtat i la laïcitat. En el tracte amb la població nord-africana hem de partir (com diu Wassyla Tamzali en la seva entrevista “El feminisme islàmic és una contradicció en els termes”) de l'enfocament que tendeixi a remarcar els factors de semblança més que no pas la diferència i ha de tenir com a referència el principi d'igualtat. Massa sovint es cau en una mena de veneració ingènua de l'exotisme, un enfocament que revela una ideologia “orientalista” construïda damunt una suposada superioritat d'Occident. Cal, doncs, afavorir la laïcitat. Defensar les persones laiques, crear condicions socials favorables a la possibilitat d'existència d'una vida segons les formes laiques de relació social.

Tal com s'ha explicat prou sovint, cal defensar les dones i els homes que (siguin de la tradició religiosa que siguin, o simplement no s'adscriguin a cap creença religiosa), vulguin superar les constriccions que sovint imposa la religió. No és una idea favorable a la laïcitat afavorir la proliferació de centres de culte. Cal partir de la premissa bàsica que els centres religiosos, com a expressió de la voluntat dels creients, han de ser finançats pels fidels de cada confessió. I tot mirant de tendir a donar usos interconfessionals als llocs de culte (tal com es fa amb els tanatoris, per exemple).
La nostra obligació com a persones convençudes de la gestió laica de la vida social ha de ser la defensa de la laïcitat per damunt de tot. L'obligació de qualsevol demòcrata és la defensa de les persones lliures, la instauració de la regla inapel·lable de la laïcitat i la llibertat en la vida pública. Cal defensar la llibertat dels no creients i fomentar la possibilitat d'organitzar la seva vida cívica de manera que no es puguin veure constrets a l'obediència de l'islam per la pressió de l'entorn. La defensa acrítica de l'islam que en fa el “racisme postmodern” està ofegant el desenvolupament de la vida social al marge de la religió, forçant que dones i homes que opten per una vida no subordinada a cap religió s'hi hagin d'acabar sotmetent.

És per això que cal considerar un error parlar de “països musulmans” perquè són de fet “països de tradició musulmana” (de la mateixa manera que nosaltres som “països de tradició cristiana”). Tampoc no és correcte parlar de “comunitats musulmanes” perquè són de fet “comunitats nord-africanes” o “marroquines” etc. En aquest mateix sentit, ja hem comentat que el terme “islamofòbia” és enganyós perquè no determina amb precisió l'objecte de la discriminació negativa sinó que força tota la població d'origen marroquí, per exemple, a identificar-se com a musulmana quan no és així, si volem respectar les idees i les identificacions bàsiques que les persones han escollit lliurement. Tornarem a abordar aquesta qüestió a l'apartat D, on tractem la qüestió de la xenofòbia.

C) Una manera d'ajudar a desenvolupar un entorn democràtic i laic és afavorir, especialment la consciència cultural amaziga. El moviment amazic és molt sensible a l'opressió que ha patit al llarg de segles dels estats dominats per una ideologia araboislàmica que menysprea la llengua i la cultura amazigues pel fet que és justament l'àrab la llengua “sagrada” de l'islam i dels suposats contactes amb la divinitat i, per tant, l'instrument per a poder entrar al paradís que proclama aquesta religió. D'aquest supremacisme àrab se'n dedueix el menyspreu envers l'amazic, un menyspreu que és induït sobretot des dels àmbits de culte de l'islam. L'administració catalana no ha estat, en general, conscient de la gran potencialitat del conreu de la identitat amaziga com a mitjà important per a evitar distorsions identitàries desarrelades que poden portar a la fanatització. La cultura amaziga és una cultura arrelada al territori, amb una història i unes formes culturals mol riques que permeten la construcció d'una identitat fermament humanitzada i amb molts elements de la cultura material molt pròxims, que compartim tots els pobles de l'àmbit mediterrani. Cultivar aquest arrelament permet afermar l'autoconsciència i aspirar amb fonament (com ho fa el moviment amazic) a una societat democràtica, laica i igualitària, valors que cal afavorir que s'expandeixin en el nostre entorn i arreu.

D) Ja hem assenyalat la importància de lluitar contra el racisme i els prejudicis, i per la llibertat i la igualtat I també hem remarcat la conveniència que aquesta actitud igualitària no pogués portar a defensar forçosament l'extensió de la religió musulmana, una conseqüència que no és presa sovint en consideració. El nostre objectiu ha de ser de defensar els drets de les persones i no pas afavorir l'extensió de les religions. Respectant les creences individuals de qui en vulgui tenir, cal defensar la llibertat de les persones i evitar de caure en l'assignació forçosa d'una religió a un col·lectiu determinat. Per això diem que quan es parla d'islamofòbia es comet un error important perquè es confon un col·lectiu humà que hauria de ser considerat lliure o divers, pel que fa a les creeences, amb una comunitat vinculada forçosament a una adscripció religiosa. Cal combatre les reaccions racistes però això no s'ha de confondre amb la defensa de la religió musulmana, un error que ha portat sectors considerats d'esquerra (i per tant laics) a mantenir unes posicions que contribueixen a la difusió de la religió musulmana i a l'enfortiment de la figura dels imams, convertint-los en la institució representativa del conjunt d'una comunitat composta de gent practicant de la religió i de gent no practicant, ni creient.

L'objectiu de la solidaritat és defensar els drets de les persones provinents de països de tradició musulmana ; no es tracta de defensar una religió (l'islam) i menys encara de defensar la propagació de l'islam. Una mena de “racisme postmodern” amarat de supremacisme occidental (que considera el conjunt dels països de tradició musulmana com un tot homogeni i tancat) ha fet que en lloc de defensar els drets de les persones es defensi la penetració de la religió musulmana entre la població. El “racisme postmodern” deixa com establert que tota la població provinent de països de tradició musulmana ha de ser musulmana i per això parla de “països musulmans” d'on immigra “població musulmana” que s'organitza en una “comunitat musulmana”, sense considerar cap mena de distinció al seu si ni la possibilitat que hi hagi població d'aquests països que no sigui practicant de l'islam ni estigui integrada en l'islam. Aquest error ha estat encara més agreujat quan s'ha conferit als imams la representativitat sobre el conjunt de la comunitat sense intentar establir contacte amb altres instàncies representatives de caràcter laic.

Pensem que aquests errors expressen una forma velada de racisme pel fet de considerar aquests col·lectius com a ancorats en formes d'organització de caràcter religiós a perpetuïtat. Vet aquí com un error d'enfocament degut a un prejudici de caràcter racista pot haver contribuït al tancament del col·lectiu en un àmbit i un control de caire estrictament religiós. Durant molts anys la política de CiU envers la immigració de població provinent del Marroc ha anat en aquest sentit pel fet que ha privilegiat les relacions amb la monarquia marroquina i amb els imams en lloc de fer-ho amb altres col·lectius com el moviment amazic.

Cal tractar la religió musulmana com una opció individual (com les altres religions). També hem de defensar, com ho fa Wassyla Tamzali, que és impropi parlar de “feminisme islàmic” per a referir-se al feminisme que es desenvolupa en països que són de tradició musulmana (i no pas “països musulmans” com són anomenats impròpiament). El feminisme pot prendre una forma pròpia en cadascun dels diferents indrets de tradició musulmana ; però no ha de ser forçosament a partir d'acceptar com a premissa inevitable la professió de la religió musulmana.

L'important, és defensar la possibilitat d'una vida lliure, laica i igualitària a tot arreu, a tots els països. A nivell social cal defensar els drets de tothom. I a nivell ideològic hem de defensar el dret de les dones i els homes no creients a viure sense l'ofec de la religió i lliures de pressions constrenyidores.

La discriminació contra la població nord-africana no hauria de ser, doncs, anomenada com hem comentat abans, “islamofòbia” perquè aquesta denominació obliga tota aquesta població a combregar forçosament amb l'islam sense considerar que hi ha persones d'aquest origen que no són religioses. El terme hauria de ser potser “maurofòbia” o simplement “xenofòbia”, qualsevol denominació que no pressuposi una adscripció religiosa concreta. Ja hem assenyalat, a més, que el moviment amazic (o berber) defensa la democràcia, la laïcitat i la igualtat al nord d'Àfrica (al Marroc, a Algèria, a Tunis , a Líbia etc.). Amb aquests coneixements més precisos pel que fa a la diversitat realment existent podem aconseguir combatre la discriminació des d'una òptica igualitària i amb un tractament més precís dels objectius a aconseguir.

* * * * *

D'aquesta manera podem concloure que si es fa una tasca sistemàtica al llarg d'un període continuat d'uns quants anys, als Països Catalans i al nord d'Àfrica, podrem avançar vers un clima de justícia social i de laïcitat al conjunt de la Mediterrània. La laïcitat com un aspecte important més en la lluita per la justícia social i contra l'obscurantisme, en el nostre entorn més pròxim. Contra l'imperialisme, contra el fanatisme, i amb una lluita permanent i incansable per la igualtat, podrem ajudar a fer créixer un Mediterrani de pau.

Carles Castellanos
Militant de Poble lliure i de l'ANC,
Professor de la UAB.

ENLLAÇOS :

– Prou ingenuïtat, per Xavier Díez

– "Ideologies i pràctiques reaccionàries i idealistes en la societat d'avui", per Carles Castellanos

– Salem Chaker : "Els Estats àrabs i musulmans, la principal font d'islamisme radical"

– “El feminisme islàmic és una contradicció en els termes”. Així s'expressa Wassyla Tamzali.

Lire l'article sur llibertat.cat

Tots nosaltres som catalans !

Masin — 2017-08-22T09:31:40Z

Tamazgha, al costat del poble català

La barbàrie travessa la Mediterrània. Aquest cop ha estat Catalunya, i especialment la seva capital Barcelona, l'objecte dels atacs.

Condemnem amb força aquest acte brutal desproveït de cap mena d'humanitat, i expressem la nostra solidaritat activa envers el poble català. Més encara, volem refermar la nostra amistat i també fer efectiu el sostre suport.

La podridura islamista ataca la llibertat i qualsevol mode de vida que no s'inscrigui en el seu model teològic medievalitzant. El seu objectiu és privar la humanitat de la vida de debò, per a enfonsar-la en l'obscurantisme i el feixisme.
Fem nostre per a avui aquell bell eslògan de “No passaran”.

Aquest perill punyent es va afirmant més i més. I amb una salvatgeria més i més aguditzada, amenaçant la humanitat i les llibertats. És per això que ha de ser combatut amb energia i només junts el podrem vèncer. Els nostres esforços han de ser conjunts per a frenar i anihilar aquest mal que ens vol destruir.

Els amazics (berbers) han pagat molt durament la seva resistència i continuen pagant-la, d'ençà de l'arribada d'aquesta ideologia macabra. Els segles de dominació islamista han portat a la transformació del mode de vida berber i han portat fins i tot a la desaparició pura i simple de la seva llengua en algunes parts de Tamazgha (Berberia, el nord d'Àfrica), el territori dels berbers.

El món anomenat occidental i especialment els Estats europeus, ha de revisar la seva política envers els Estats musulmans la majoria dels quals donen suport obertament al terrorisme islamista. S'ha d'acabar la hipocresia d'aquesta actitud i parar d'estendre la catifa davant els dignataris que representen els règims islamofeixistes. Els interessos econòmics a curt terme són un engany perquè a mitjà terme la factura serà més important que els petits i mesquins guanys immediats ! Els petits negocis conjunturals seran finalment dolorosos ja que ofereixen la possibilitat a aquesta ideologia obscurantista d'instal·lar-se dins Europa.

L'exemple dels lligams estrets amb l'Aràbia Saudita -un Estat islàmic que practica la lapidació i la decapitació d'una manera oficial- és colpidor. Il·lustra escandalosament la ceguesa (o la complicitat de fet) dels nostres representants polítics. Podem citar també l'exemple de Qatar que finança obertament i àmpliament els islamistes de Líbia i de Sahel, concretament ... mentre que paradoxalment aquests mateixos islamistes són “combatuts” sobre el terreny per l'Estat francès. Un món de bojos !

Constatem amb amargor (però amb lucidesa) que els Estats que s'esforcen a pertànyer al món “democràtic” donen suport i cobertura a unes monarquies tenebroses sorgides d'una altra època. Cal que ens ho diguem ben clar : els nostres dirigents es venen les nostres llibertats per un grapat d'euros !

En un sentit semblant, podem citar el suport incondicional que es dóna al règim neofeixista algerià i a la monarquia absolutista marroquina. Aquest suport és conjunt i constant : prové de França, d'Espanya, d'Alemanya, d'Itàlia... I tanmateix aquests dos Estats (Algèria i el Marroc) porten a terme una repressió permanent de qualsevol lluita per la democràcia i la llibertat.

El moviment amazic a l'Àfrica del Nord aspira a la llibertat, a la igualtat i a l'obertura envers els altres. Tanmateix ha estat sempre combatut i ben sovint de manera sagnant ! Aquest moviment alliberador i autèntic és un veritable mur de contenció de l'islamisme però ha estat sempre combatut cruelment amb la complicitat dels representants d'un món que es proclama, paradoxalment, lliure. Una situació que ens fa pensar en l'actitud d'aquest mateix món envers els republicans catalans i d'Espanya, l'any 1936 ...

Fem públic el desig que Catalunya accedeixi ben aviat a la seva independència – cosa que desitgem fermament – i que es doti d'una política que es desmarqui de la que adopten la resta dels Estats europeus. Per un interès fraternal i mutu. El futur dels països veïns de la Mediterrània depèn de l'empenta que voldrem i serem capaços d'aportar-hi de manera conjunta.

Visca Catalunya lliure !
Visca Tamazgha lliure !

Tamazgha,
París, 19 d'agost de 2017

Decargar la declaración en pdf.

L'islamisme i el colonialisme contra la democràcia i la llibertat a l'Azawad

Masin — 2012-07-13T21:26:40Z

El 6 d'abril passat el Mouvement National pour la Libération de l'Azawad (MNLA – Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad) va proclamar unilateralment la independència del territori de l'antic estat de Mali, governat per un poder que havia massacrat el poble d'Azawad repetidament els anys 1963, 1990, 2006, 2010 i 2012 ; i l'havia maltractat en moments de grans sequeres com les del 1967, 1973, 1984 i 2010 amb la intenció d'afavorir un veritable genocidi.

L'MNLA és un moviment popular i democràtic nascut de la resistència contra una voluntat política i militar d'extermini per part de Mali. L'Estat independent d'Azawad s'ha proposat de regir-se per una Constitució Democràtica i s'ha adherit plenament i explícitament a la Carta de les Nacions Unides. L'Estat de l'Azawad és el primer poder democràtic i laic en un territori amazic (tuareg).

VOLEM POSAR EN ESTAT D'ALERTA el poble català i tots els amazics i solidaris amb els amazics dels Països Catalans davant el fet que aquesta possibilitat de llibertat que ha nascut en terra amaziga es troba en un perill greu a causa de la pressió de les forces isalmistes d'Ansar Eddin i els seus aliats de l'AQMI (Al Qaida del Magreb Islàmic) que molt més ben armats estan treballant per a controlar el territori. A la zona sud de l'Azawad (al voltant de Timbuctu) els islamistes controlen el territori i malgrat les protestes i manifestacions de la població estan imposant el fanatisme de la llei islàmica (la xara) i darrerament (d'ençà de finals de juny) aquests fanàtics defensors de la incultura i la ignorància estan demolint els mausuleus de Timbuctu, patrimoni de la humanitat i joies de la cultura tuareg perquè consideren que els sants tuaregs són de caràcter blasfem.

Hem de tenir molt clar que l'islamisme i totes les seves bifurcacions extremistes són ideologies i pràctiques alienes al poble amazic i la seva cultura millenària i si s'installa en terres de l'Azawad serà una catàstrofe per al conjunt de la població. La gravetat del cas (de manera semblant al que ha passat a Líbia i a d'altres països del nord d'Àfrica) és que el neocolonialisme europeu, principalment francès, està interessat a afavorir el desenvolupament de l'islamisme com a antídot contra qualsevol possibilitat de desenvolupament democràtic a la regió.

En aquest sentit la premsa internacional fa una tasca perversa envers el poble amazic i especialment amb la revolta de l'Azawad ja que, a més a més de negar la identitat amaziga i l'amaziguitat, afavoreix la desviació política del conflicte amb l'objectiu d'afavorir la repressió i una nova colonització del territori, favorable als interessos del pillatge de les potències capitalistes.

Ara més que mai hem de denunciar aquesta situació per tal que la barbàrie i el neocolonialisme no puguin destruir aquest intent de llibertat.

LLIBERTAT PER A L'AZAWAD INDEPENDENT
FORA L'ISLAMISME I EL NOU COLONIALISME
LLIBERTAT PER AL POBLE AMAZIC !! – TILELLI I TMAZGHA !!

Moviment Amazic de Catalunya – 5 de juliol de 2012

El naixement complex d´un nou estat africà

Masin — 2012-05-01T08:21:01Z

ALFONS QUINTÀ GIRONA Dir que la majoria de fronteres africanes són artificials i sovint nefastes és una obvietat ben acreditada. Però els estats -africans o no- no volen assumir les variades conseqüències que allò implica. Les accions haurien d'anar des de la protecció jurídica de les diferents identitats reals a la col·laboració democràtica supraestatal i regional o, en el cas que identitats o nacions no puguin viure juntes -com va passar fa ben poc als Balcans-, la creació de nous estats.

Ara s'està donant un cas important en relació a aquella situació de fet. És la creació d'un nou estat a la part nord de Mali. Rep el nom d'Azawad. En tamasheq, variant tuareg del tamazic, la llengua dels amazics (mal anomenats berbers), significa "Terra dels homes lliures".
Els amazic són la nació originària del que avui anomenem el Magrib i fins i tot de zones més al sud, ja subsaharianes, com és l'estat de Mali, del qual l'Azawad s'està separant. Els amazics van esdevenir culturalment i lingüística minoritzats, per no dir oprimits, a partir de la invasió àrab del segle VII. Les seves lluites identitàries, a l'interior del Marroc, d'Algèria i de Líbia, són un tema vigent des fa anys.

L'Azawad era fins ara la zona nord de la República del Mali. Té només uns dos o tres milions d'habitants (sobre un total de 14 milions del conjunt del Mali) i una extensió de 80.000 quilòmetres quadrats, un 80 per cent de la qual és desert. Ara hi ha uns 300.000 desplaçats que viuen en camps de refugiats a països veïns, especialment al Níger. La identitat majoritària a l'Azawad, els tuaregs, és bàsicament nòmada i només parcialment sedentària. La identitat bambara, totalment sedentària, és la dominant en el conjunt del Mali.
Abans de la independència de Mali (1959, federat amb el Senegal i l'any següent separat), els francesos no havien pertorbat l'existència independent dels tuaregs, llavors molt poc sedentaris. La seva organització social estava basada en castes i, en part, era esclavista. Amb la independència, els bambara crearen un imaginari antituareg i, per tant, tensions identitàries.

La "gran sequera" (1968-1973) va produir un gran ensorrament social, així com un èxode massiu. Alguns tuaregs emigraren a Líbia, on esdevingueren membres de l'exèrcit. Hi hagué una gran revolta tuareg que es reproduí el 1993. La repressió fou brutal.
La caiguda de Gaddafi va portar a què un coronel tuareg de l'exèrcit libi retornés a l'Azawad, amb 400 homes, travessant el Níger. Van passar per terres on ja operava l'organització terrorista Al-Qaeda al Magrib Islàmic, sorgida el 2007 de l'organització també terrorista algeriana Grup Salafista per la Predicació i el Combat. Darrerament s'ha especialitzat en segrests d'occidentals que li han reportat, segons fonts antiterroristes gal·les, més de 40 milions de dòlars.
Al marge d'aquella organització terrorista i d'una altra també fonamentalista islàmica (Ansar Dine, Defensors de la Fe), possiblement manipulada pels serveis militars algerians, el passat octubre es va fundar el Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad (MNLA). Aquest es declara democràtic, laic i partidari dels Drets Humans. Tres mesos després, llançà una ofensiva militar que el va portar, a finals de març, a controlar tot l'Azawad. Va ser decisiu el paper dels militars tuaregs que havien deixat l'exèrcit libi ja a l'inici de la revolta contra Gaddafi.

Reaccció silenciosa
La reacció del que se'n diu la comunitat internacional a aquella proclamació d'independència ha oscil·lat entre el silenci i l'empara a notícies confusionàries. Com a teló de fons hi ha la justificada por del terrorisme islàmic i de la possibilitat que el nou estat pugui ser un cau per al terrorisme, malgrat l'ideari declarat del MNLA.
L'artificialitat territorial dels Estats africans és un fet. Però també ho que és els processos -forçosament militars- contra aquelles injustícies no han estat admirables. Hi hagué la fallida secessió de Biafra, la d'Eritrea (que ja havia existit separada d'Etiòpia) i el cas actual del Sudan del Sud. He conegut Nigèria i Eritrea (i, personalment, el seu president, Isaias Afewerki, que prometia democràcia i ha anat en sentit contrari), i ara puc veure què passa al Sudan del Sud. No entusiasma.

Fa pocs dies vaig passar tota una tarda, prop de Barcelona, amb el portaveu del MNLA, Mossa ag Attaher. Està cercant contactes internacionals, que no té, per al nou Estat. Aquest no ha estat reconegut per cap país, mentre que a la premsa internacional s'ha generat una gran confusió, parlant més dels grups islamistes i terroristes esmentats que del MNLA. Hi pot haver dosis indesxifrables d'ignorància, de mala fe estatista i de la tradicional manipulació de serveis secrets, en especials els algerians, justificadament temuts. Ag Attaher em dóna una molt bona notícia : que alguns partits de Mali volen trobar una solució. Ara bé, són minoritaris i és l'exèrcit malià -que fa poc donà un grotesc cop d'estat- el que talla el bacallà.
Sembla que el control militar del nou estat pel MNLA és sòlid i que aviat designaran un govern. Un professor d'una Universitat africana, vell amic meu i coneixedor d'aquella zona, m'expressa dubtes respecte a la possibilitat que el procés vagi bé, almenys pel que fa al curt termini. En tot cas, ell i jo creiem que el tema del reconeixement de la diversitat nacional és cabdal per vèncer el fonamentalisme islàmic, basat en el concepte omnímode d'Umma (la col·lectivitat formada pels creients en l'Islam) comparable al vell concepte de Cristiandat. Per tant, el tema de l'Azawad no és gens secundari. El meu amic professor africà i jo coincidim en què el problema tuareg continuarà existint i necessitant una solució. Per a ambdós, el concepte d'Azawad no és cap cabòria. En el seu aspecte modern, és la creació de l'Azawad una resposta a velles ferides, ?expressió que el mestre Isaiah Berlin va usar per definir el nacionalisme.

Diari de Girona, 7 avril 2012.

– Lire l'article sur le site de Diari de Girona

“La nostre independencia és el resultat d'un llarg camí dolorós exhaurint totes les solucions democràtiques i pacifiques ».

Tukyist — 2012-04-29T10:35:39Z

Mossa Ag Attaher, el portaveu del Moviment nacional de la libració de l'Azawad (MNLA) estava de visita aquesta setmana a Catalunya. El seu objectiu era de donar a conèixer la situació actual a l'Azawad, després la proclamació de la seva independència el dia 6 d'abril del 2012.

Mossa Ag Attaher va ser convidat per associacions amazigues de Catalunya per donar-li l'oportunitat d'aclarir algunes confusions fomentades per la premsa occidental respecte a la lluita per a la independència i també per trencar amb els tòpics negatius sobre el poble Tuareg. Era una setmana intensiva en la qual va explicar la situació a través de roda de premsa, xerrades amb representants de la societat civil catalana i entrevistes amb la premsa escrita i audiovisual catalana.

Mossa Ag Attaher explica que la lluita del poble amazic Tuareg va començar al 1958, amb una carta adreçada pels representants del poble de l'Azawad al general francès De Gaulle en la qual rebutgen lligar-se a un estat amb el qual no tenen cap vincle ni cultural, ni lingüistic, ni identitari. Ignorant la seva petició, França és troba davant una responsabilitat històrica respecte a les conseqüències d'aquesta decisió.

Tres anys després la independència del Mali, el poble Tuareg va entrar en una successió de revoltes periòdiques (1963, 1990, 2006) fins a l'ultima (2012) que es va concretitzar amb la proclamació de la independència de l'Azawad.

El portaveu del MNLA, afirma que durant 52 anys el poble de l'Azawad va ser victima d'un genocidi de la part del regim malià. Gairebé tres mil persones van ser executades a vegades només per el fet de ser Tuareg. Nonobstant, els Tuaregs sempre van afavorir el diàleg. Van signar el pacte nacional al 1993 que atorgava una ample autonomia pero mai no es va aplicar.

Al 2006, és van signar els acords d'Alger que racordaven l'aplicació del pacte nacional que tampoc no es va respectar. Decebuts, els Tuaregs van perdre confiança en el regim malià i també en els estats mediadors com a França i Algèria.

Mossa Ag Attaher recorda : "si el Mali denuncia la violació de la seva integritat territorial que data només de 52 anys, nosaltres denunciem la violació de la nostra integritat territorial que data de millenaris". En aquest context és va crear el Moviment Nacional de l'Azawad (MNA) al 2010 per la joventut universitària. Es va organitzar el primer congrés al mes d'octubre del mateix any amb totes les autoritzacions oficials a Timboctou. La finalitat era de tractar el problema de l'Azawad de manera democràtica i pacifica però el regim malià torna a expresar el seu rebuig de tota volontat politica per una solució pacifica i llavors va enviar la policia que va procedir a l'arrestació dels organitzadors amb la prohibició d'abandonar el territori malià.

El regim malià va enviar el seu exercit a l'Azawad i el MNLA es va crear per defensar el seu territori. Aquest moviment és la fusió de totes les forces vives del poble Tuareg. Ag Attaher asegura que cap civil va ser afectat per les operacions militars del MNLA tampoc no es van afectar els cooperants que van rebre la seva ajuda.

“Volem un estat democratic i laic”

En les seves intervencions Ag Attaher insisteix sobre el projecte del MNLA que consisteix en la instauració d'un estat democràtic i laic respectuos dels drets humans i totes les diferències ètniques que sempre han conviscut en pau. A més, tenen en el seu moviment representants d'aquests grups ètnics com els senghois, els peuls, els maures, que sigui al nivell del buro polític o bé a l'estat major militar.
Pel que fa l'acusació de la col.laboració del MNLA amb l'AQMI i altres jihadistes, Ag Attaher no deixa d'aclarir que l'AQMI (Al Qaida al Magreb Islàmic) era present en tot el territori malià abans de l'existència del MNLA. Es una organització global que gangrena tota la humanitat. Ansar Ddin és una altre organizació al nivell local guiada per el tuareg Iyyad ag Ghali que mai ha participat a la lluita del MNLA per la libració de l'Azawad, sinó que volia confiscar la independència.

Ag Attaher recorda que Ag Ghali era un agent del regim malià, era el cònsol del Mali a l'Aràbia Saudita. per tant, al lloc d'acusar el MNLA s'ha d'apuntar del dit el regim malià que va facilitar la seva infiltració a l'Azawad. Ansar Ddin reivindica la instauració de la xaria (llei islàmica) en tot el territori malià mentre que el MNLA que ha proclamat la independència de l'Azawad treballa per la instauració d'un estat democràtic i laic. Això demostra que no hi ha cap vincle entre el MNLA i els islamistes (AQMI i Ansar ddin). El portaveu del MNLA afirma que mai s'han compartit operacions militars sinó que fa molts anys que els Tuaregs lluiten sols per defensar-se contre aquestes organitzacions terroristes. Al 2006, els Tuaregs sense mitjans van aconseguir a eliminar el número dos de l'AQMI.

“Som un aliat imprescindible contre el terrorisme islamista”

Per Ag Attaher, avui dia l'Azawad és un aliat imprescindible en la lluita contre el terrorisme gràcies al seu coneixement del territori, però exigeix la condició sinequanon de reconèixer la seva independència com a garantia internacional per el seu compromis. Ag Attaher admet que hi ha una preocupació respecte al terrorisme, però gràcies a l'adhesió de la població de l'Azawad al projecte del MNLA, l'islamisme mai n'aconseguirà a arrelar-se. La cultura amaziga dels Tuaregs és una cultura de pau basada en principis inqüestionables que són el respecte mutual i la llibertat.

En resposta a la premsa occidental que vincula el MNLA als antics mercenaris del Gaddafi, Ag Attaher torna a aclarir que els militars Tuaregs no son mercenaris sino que son soldats professionals que havien d'exiliar-se al 1963 i 1990, son els fills als quals va ordonar el regim malià aplaudir l'execució dels seus pares. Son aquests que van jurar fer una formació militar per tal de tornar a l'Azawad i alliberar-lo. El nombre d'aquests soldats no supera els 400 sobre un total de gairebé 3000 soldats de l'estat major militar.

En referència a la revolta a Libia, Mossa Ag Attaher afegeix que aquests soldats van expressar el seu rebuig de participar a una guerra que no és la seva. Així, van tornar a l'Azawad al menys quatre mesos abans la caiguda de Sirte (Ciutat natal de Gaddafi) aportant armes per defensar l'Azawad. Segons Ag Attaher, la premsa mai n'ha parlat del compromís de molts Tuaregs al costat del poble amazic contre Gaddafi.

"No escopirem sobre els nostres recursos naturals"

Ag Attaher, afirma que el MNLA va cancel.lar tots els contractes vinculats a l'explotació del petroli signats entre el Mali i les companyies estrangeres. El potaveu afegeix ” Encara que els arguments econòmics mai han sigut la motivació de la nostre revolta no escopirem sobre els nostres recursos. Els posarem a l'abast del poble de l'Azawad. A més de l'agricultura i el turisme, servirà a la construcció del nostre país. En els pròxims dies, es proclamara el govern provisional o el Consell de Transició. Ja acaba de nàixer la Coordinació nacional de la Societat Civil".

La Estada del portaveu del MNLA va ser intensiva. En poc temps mai s'ha cansat expressar la volontat del MNLA i la seva disposició a presentar i a explicar el projecte polític del 56è estat d'Africa. Ag Attaher ha expressat el seu agraïment a les entitats amazigues que han mostrat la seva solidaritat amb el poble de l'Azawad i també Catalunya a través dels representants de la societat civil, les entitats, i fins i tot la premsa que li-ha donat una oportunitat històrica per tal d' aclarir la situació actual a l'Azawad i redescobrir un país que s'inscriu en el marc del dret internacional a l'autodeterminació.

Tukyist Ult Braham

Els amazics de l'Azawad reclamen ajuda i fan una crida internacional

Masin — 2012-04-27T18:43:44Z

Ajornada la concentració prevista per aquest dissabte a Barcelona. La concentració de suport es farà el 28 d'abril (dissabte) a les 18h a la plaça Sant Jaume.

El poble de l'Azawad reclama a totes les organitzacions humanitàries, associacions locals i internacionals amazigues al nord d'Àfrica i la diàspora enviar ajuda alimentària i mèdica i participar en l'alleujament dels refugiats azawadiens a la frontera.

Segons, l'Associació Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya, la necessitat apressa, a causa del tancament de les fronteres dels països veïns amb la República de l'Azawad i l'alteració de l'ocupant malià de la vida a l'Azawad abans de retirar-se havia retirat els fons financers dels bancs. També remarca l'escassetat d'aliments i comenta va baixada del moviment comercial.

Concentració de suport el 28 d'abril a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

La lluita del poble amazic és llarga i fa desenes d'anys que dura. Des de la Cabília d'Algèria ja fa més de cinquanta anys, a les mobilitzacions del Sud-est i del Rif al Marroc, durant les darreres dècades ; la lluita dels amazics de Líbia i la lluita per la Independència dels tuaregs de l'Azawad, el poble amazic no ha parat mai de manifestar amb força la seva ànsia de llibertat.

Al llarg dels darrers mesos els enfrontaments s'han accentuat i han arribat a situacions de repressió duríssima al Marroc, un país que – malgrat les propagandes enganyoses que difon - continua regit per un règim despòtic coronat per una monarquia. A Algèria el règim militar continua mantenint amb mà de ferro la seva dominació dictatorial de caire araboislàmic directament contrària al poble amazic. I a Líbia els facinerosos islamistes que dominen el país estan disposats a instaurar-hi (amb la benedicció dels règims corruptes occidentals) una dictadura islàmica que no vol reconèixer els drets democràtics de la població ni les reivindicacions específiques dels amazics.

La situació és especialment preocupant al nou Estat independent de l'Azawad proclamat el passat 6 d'abril perquè les potències colonials encara influents a la regió (amb França al capdavant) ja han manifestat la seva negativa a reconèixer-lo. Aquesta oposició és una prova més de cinisme ja que aquest territori fou annexat forçosament a Mali l'any 1958 sense el consentiment de la població, rebuig que era conegut de manera explícita per l'antiga potència colonial : França.

Lire sur le site de Llibertat.cat

“Tuaregs, songais i peuls s'han unit completament a l'MNLA per la independència”

Masin — 2012-04-27T18:41:14Z

Mossa Ag Attaher, portaveu de l'organització independentista de l'Azawad, diu que les vinculacions regionals d'Al Qaida s'han de buscar “al narcotràfic i a l'Estat malià” i afirma que els tuaregs són “l'única muralla” contra l'islamisme a la zona.

ENTREVISTA. "El que més necessitem ara és reconeixement internacional. No menyspreem cap reconeixement, ni el d'un estat ni el d'una associació". Són paraules del portaveu del Moviment d'Alliberament Nacional de l'Azawad (MNLA), el tuareg Mossa Ag Attaher, que aquests dies es troba a Barcelona acostant el discurs de la seva organització independentista a la societat catalana. Ag Attaher ha passat per la seu del CIEMEN a Barcelona aquest migdia. Aquest és un recull d'algunes de les seves declaracions en una conversa amb Nationalia :

Sobre el suport popular a la independència :

"La nostra força des del 6 d'abril [dia de la declaració d'independència de l'Azawad] és que cada cop tenim més suport entre la nostra gent, entre el nostre poble."

"Fa tres dies es va fer una gran assemblea de la societat civil de l'Azawad : representants tribals, cívics, associacions de dones... I l'acord general va ser el de conformar una veritable societat civil de l'Azawad i rebutjar la implantació d'un estat islàmic."

"Songais i peuls [uns altres dos pobles autòctons de l'Azawad] han estat combatent al costat dels tuaregs per alliberar l'Azawad. A Gao i Timbuctú s'han unit completament a l'MNLA. És cert que Mali ha creat milícies armades àrabs i songais per dividir-nos, però les relacions entre tots els pobles de l'Azawad sempre ha estat harmònica."

Sobre Ansar Dine, la milícia islamista tuareg :

"Estan ben assentats a Kidal, d'on és originari el clan del seu líder, Iyad Ag Ghali. El passat març Ansar Dine ens va deixar clar que volien aplicar la xaria a tot Mali. Nosaltres això no ho admetem. Els tuaregs som l'única muralla contra l'islamisme en aquella part del món. Nosaltres mai acceptarem la imposició de la xaria ni que es retallin els drets de les dones."

Sobre el paper d'Al Qaida a la regió sahariana i saheliana :

"Els caps del narcotràfic a Gao són tots àrabs relacionats amb Al Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) i que alhora eren consellers de l'expresident Amadou Toumani Touré. Qualsevol criatura de Gao et pot ensenyar les seves cases. Els EUA saben que això passa. Si s'han de buscar vinculacions amb AQMI no és a l'MNLA, sinó a l'Estat malià i al narcotràfic internacional."

Sobre una intervenció militar dels estats de l'entorn contra l'MNLA :

"L'ECOWAS [organització regional dels estats d'Àfrica occidental de la qual Mali forma part] ha dit que vol reinstaurar la democràcia a Mali. Molt bé : haurà de desplegar les seves tropes a Bamako [la capital de Mali], evitar que els militars prenguin el poder i garantir-hi el retorn a la democràcia. D'altra banda, l'estat major de l'ECOWAS està fet a la imatge de l'estat major de cadascun dels estats membres : no tenen cap coneixement sobre l'Azawad."

Sobre les possibilitats econòmiques d'un Azawad independent :

"Tenim regions molt riques en agricultura a Gao i Timbuctú, que mai han estat ajudades per Mali. També som un destacat productor de carn. I, a més, hem descobert petroli, que explotarem de forma responsable i reflexionada, amb l'objectiu que contribueixi al benestar de les noves generacions de l'Azawad."

Lire sur le site "Nationalia Ciemen

Moussa Ag Attaher : 'Tuaregs i amazics compartim una aspiració legítima a la llibertat'

Masin — 2012-04-27T17:41:46Z

El portaveu del Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad (MNLA), que el 6 d'abril proppassat va independitzar Azawad, adverteix en aquesta entrevista de VilaWeb que, o bé Mali reconeix oficialment la independència, o bé la violència s'agreujarà. Comenta que els tuaregs es queixen que Mali no ha fet res per ells durant cinquanta-dos anys, tret d'ocupar-los, i que la lluita contra al-Qaida no és únicament feina d'ells, sinó també dels estats veïns i de la comunitat internacional.

Al nord de Mali 300.000 tuaregs i àrabs han fugit de casa cap a l'exili, per por de l'exèrcit malinès. Els tuaregs, que pertanyen a la gran família amaziga, han viscut durant mil·lennis al territori d'Azawad i volen independitzar-se de Mali.

— Quina és la situació actual ?
— La lluita per l'alliberament d'Azawad va durar del 17 de gener a l'1 d'abril, que és quan l'exèrcit malinès es va retirar completament al sud, al que ara és pròpiament Mali. Ara no hi ha més combats, però ens reservem el dret de reaccionar i de protegir el territori en cas d'un atac eventual de l'exèrcit malinès.
La prioritat no és fer la guerra contra Mali, sinó més aviat reforçar la seguretat del territori, de les persones i dels seus béns. Posar en marxa les noves institucions de l'estat d'Azawad independent i tornar a impulsar les grans qüestions lligades al desenvolupament i a la reconstrucció nacional. Perquè el nostre territori necessita de tot. Durant cinquanta-dos anys l'estat malinès no ha fet res, a part ocupar militarment el territori i oprimir la població autòctona.

— Quants morts hi ha hagut ?
— Per ara no tenim xifres exactes de les topades amb l'exèrcit malinès. Però la particularitat d'aquesta guerra que hem portat a terme contra l'exèrcit d'ocupació malinès és que del 17 de gener a l'1 d'abril no hi ha hagut cap víctima civil a conseqüència de les operacions del MNLA. Per primera vegada, no solament a Mali sinó en tota la història de les guerres que hi ha hagut a l'Àfrica, un moviment militar ha alliberat per la força un territori sense fer cap víctima civil.

— Però el MNLA és un moviment sobretot polític, o sobretot militar ?
— Al principi volíem ser un moviment polític que defensés democràticament les reivindicacions legítimes del nostre poble. Però, quan vam començar a parlar d'alliberament i d'independència, la resposta de l'estat de Mali va ser automàtica. Van ocupar i militaritzar el nostre territori amb vehicles de guerra, avions militars i carros blindats. Va ser llavors que vam instituir una branca militar, que depèn de la branca política, per a protegir la nostra població i defensar el nostre territori.

— I què serà, ara, dels 300.000 refugiats ?
— Els refugiats són població civil, sobretot tuaregs i magribins, que han fugit a Mauritània, Algèria, al Níger o a Burkina Faso. És la població més afectada pels atacs malinesos, tant de l'exèrcit de Mali com de la població civil malinesa. Ho van abandonar tot i van emprendre el camí de l'exili. La causa del desplaçament és, simplement, que l'exèrcit malinès represaliava els civils cada vegada que sofria una derrota militar.
Una de les prioritats del nostre moviment és ara de fer possible que totes aquestes persones, totes aquestes famílies, puguin tornar a casa. Això requereix una organització, requereix un cert nombre de mitjans, perquè aquestes persones ho han abandonat tot per fugir a l'exili. El MNLA col·labora amb les organitzacions humanitàries, les ONG, les associacions d'ajuda als refugiats, etc.

— I si la independència no es reconeix, què ?
— O bé Mali reconeix un Azawad independent,com vol la població, o bé hi haurà a Mali una recrudescència de la violència, cada cinc anys o deu. El naixement de l'estat d'Azawad no és cap perill, ni per a la comunitat internacional, ni per als estats veïns. Ben altrament, avui és la solució d'un cert nombre de problemes que l'estat malinès no ha sabut gestionar mai en aquesta part de l'Àfrica.

— Quan fareu fora al-Qaida del vostre territori ?
— La lluita contra el terrorisme, sobretot la presència d'al-Quaida del Magrib Islàmic (ACMI), no pot pas recaure únicament en el MNLA ni en Azawad. Ha de ser un objectiu de tots els estats veïns d'Azawad i de la comunitat internacional. L'ACMI ja s'havia instal·lat en aquestes terres abans que alliberéssim el territori. I en tots aquests anys, malgrat haver rebut suport militar d'algunes potències per a lluitar contra el terrorisme, els malinesos han mantingut unes relacions ambigües amb aquest grup islamista i terrorista. I cosa més deplorable, tot el material militar que ha rebut Mali dels seus col·laboradors s'ha guardat als magatzems militars del nord i ha servit per combatre el MNLA i el poble d'Azawad, per comptes de combatre el terrorisme.

— Quins grups ètnics hi ha a Azawad ?
— Tuaregs, songhais, fulbes i magribins, anomenats correntment 'àrabs', han conviscut en pau durant mil·lennis. Tots estan d'acord amb la tasca política del nostre moviment militar i polític, el Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad (MNLA). El nostre moviment es proposa de tornar l'esperança al poble d'Azawad. Aquesta adhesió, la copsem a través dels caps tradicionals i tots els organismes locals.
Azawad, el territori alliberat, és més antic que no pas Mali mateix. Mali va néixer el 1960, quan França li va concedir la independència. En canvi, Azawad existeix des de fa mil·lennis i és el territori dels avantpassats del nostre poble. Per tant, és legítim que en reivindiquem la independència. Les ciutats més importants d'Azawad són Timbuktú, Gao i Kidal, amb tots els territoris compresos entre entre aquestes ciutats i els països veïns.

— Els tuaregs se solidaritzen amb totes les nacions sense estat ?
— Amb els pobles que aspiren a la llibertat i a la dignitat, hi compartim el respecte pels drets i els valors del seu entorn. Hem vingut a Catalunya invitats per les associacions amazigues, que aquí són molt actives. És un poble que s'ha guanyat el respecte dels països on viu, perquè ha respectat sempre els drets i els valors del seu entorn.
És això que compartim amb la resta de pobles amazics, és això que compartim també amb els pobles que aspiren a la llibertat i a la dignitat. Ens solidaritzem amb tots els pobles amazics, onsevulla que siguin, de tot el món, en la seva legítima lluita pel seus drets, per la seva dignitat. I també sentim simpatia per tots els pobles privats de justícia i de llibertat. Aquesta simpatia, la sentim perquè sabem què és un home privat de la seva llibertat i de la seva cultura.

— Però, llavors, compartiu les reivindicacions amazigues ?
— Compartim amb la resta de pobles amazics una mateixa cultura, una mateixa llengua, i l'aspiració legítima a la llibertat i a la dignitat. Però, atenció !, cada poble amazic, segons el país on es troba, té un context diferent, amb solucions diferents. Nosaltres no volem interferir en els afers interns dels altres estats.
Concretament, quant als tuaregs, insistim que no interferirem de cap manera en els afers dels tuaregs nigerians ni en els afers de l'estat del Níger.

Roman Bertran

Lire l'article sur VilaWeb

TAMAZGHA

La lutte pour la langue catalane dans un état général de mobilisations

Catalunya guanyarà !

Visca Catalunya lliure i independent.

Combatre les causes del fanatisme islamista. Per un entorn de pau a la mediterrània

1) La causa, dinamitzadora de fons, dels atemptats i del clima d'agressió terrorista

2) La línia de fanatització en el sistema d'execució de les agressions

3) Sobre els executors de les accions : el marc social i ideològic que n'afavoreix la captació

4) La situació internacional : el marc polític i ideològic que dificulta la pau a la Mediterrània

5) Conclusions. Suggeriments de mesures a aplicar

Tots nosaltres som catalans !

Tamazgha, al costat del poble català

Visca Catalunya lliure ! Visca Tamazgha lliure !

L'islamisme i el colonialisme contra la democràcia i la llibertat a l'Azawad

El naixement complex d´un nou estat africà

“La nostre independencia és el resultat d'un llarg camí dolorós exhaurint totes les solucions democràtiques i pacifiques ».

Els amazics de l'Azawad reclamen ajuda i fan una crida internacional

Concentració de suport el 28 d'abril a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

“Tuaregs, songais i peuls s'han unit completament a l'MNLA per la independència”

Moussa Ag Attaher : 'Tuaregs i amazics compartim una aspiració legítima a la llibertat'

Visca Catalunya lliure !
Visca Tamazgha lliure !